EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 13 de juliol del 2017

[OMBRA DE TARONGERS...]

(Imatge pròpia)
Ombra de tarongers a l'hort dels somnis, 
devessall de gesmil sobre un llit de setembre, 
àngel d'ulls clucs mentre arbores la bandera, 
palmeres, pluja, sàlvia i espígol. 
Sento anar-se'n la neu dels ulls 
illa avall on ballen d'ànsia les barques, 
xarxa de boira on em menjo l'enyorança 
de besar-te.
Joan Terol
La pluja nòmada
Amós Belinchon, Ed., 1994
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Segur que a la Paqui (la barca) li agradaria poder resoldre aquesta enyorança, a l'ombra dels tarongers...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

De segur, M. Roser, de segur.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada