(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi) |
vindran els pescadors i ens miraran
dolguts de la mala pensada,
i trobaran l'escala de cargol,
. un ull de diamant,
. la blancor del teu cos,
. la boira dins d'un sac,
. caramells que degoten,
. gelats de granadina.
--------------------------------------------------------
On és aquell poeta que va trobar un pou?
al mig del bosc? Que vingui,
aquí hi ha coses per obrir de nou
i escampar-les a la taula del cafè.
Com ara: és de nit i et beso,
. fa fred i t'acotxo
. invento llars amb taronges enceses,
. embasto un conte amb peixos sense espina,
. la casa acluca els ulls i es deixa anar,
. hi ha una gavina morta a la teulada.
Llombriu (Quaderns de literatura) núm. 14, 1980
(A cura de Lluís Roda, Rafael F.Molina i Josep Manuel San Abdón)
2 han deixat la seua empremta:
Una casa molt especial aquesta que acluca els ulls, però deu ser freda per això cal acotxar l'amor...
Bon vespre, Jesús.
Són dos poemes preciosos el de la nostra estimada Olga.
La casa quant més amable, més amor.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada