EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 23 de juliol del 2017

DOS POEMES

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
Quan sigui al far t'avisaré amb senyals, 
vindran els pescadors i ens miraran 
dolguts de la mala pensada, 
i trobaran l'escala de cargol, 

. un ull de diamant, 
. la blancor del teu cos,
. la boira dins d'un sac, 
. caramells que degoten, 
. gelats de granadina.

--------------------------------------------------------

On és aquell poeta que va trobar un pou?
al mig del bosc? Que vingui, 
aquí hi ha coses per obrir de nou
i escampar-les a la taula del cafè. 
Com ara: és de nit i et beso,

. fa fred i t'acotxo
. invento llars amb taronges enceses, 
. embasto un conte amb peixos sense espina, 
. la casa acluca els ulls i es deixa anar, 
. hi ha una gavina morta a la teulada.


Olga Xirinacs
Llombriu (Quaderns de literatura) núm. 14, 1980
(A cura de Lluís Roda, Rafael F.Molina i Josep Manuel San Abdón)
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una casa molt especial aquesta que acluca els ulls, però deu ser freda per això cal acotxar l'amor...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Són dos poemes preciosos el de la nostra estimada Olga.
La casa quant més amable, més amor.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada