EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 2 de setembre del 2017

COS D'AIGUA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
COS D'AIGUA

Alguna nit de juny gitat al mar,
les estrelles banyades.
Fa un mes que visc amb la paraula mar,
carn d'una nit.
Duc en el temps la font d'aquella nit.
M'acompanya la veu.
I flota al meu voltant.
I em dóna set.


Rafael Casanova
Espai fugaç
Edicions Brosquil, 2004
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Avui m'ha encantat aquesta imatge, un cel amb totesles tonalitats del blau i a sota una mar fosca i quieta...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

És que el mar, malgrat la seua senzillesa, ens meravella.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada