 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Envoltat d'amics, de vells volums
que a brases i a sàndal oloren,
com una música cega, mormol
de folls déus, escolte las més antigues
històries i els versos més purs,
aquells que vessats al cos de l'amant
foren calze del cor. Trobadores, obriu-me
el poema, obriu-me el cancell del vostre
silenci joiós i feu-me, també,
trobar els nans als boscos de l'hivern.
Vells amics, fidels mots, confidents meus.
Atieu-me la pluja que sagna, l'ullal
que no brolla, la torxa o esmorteïda sageta.
Secretament i sol, amb l'ombra produïda
per un feble llum, com si un sacrilegi
cometés, us parle de les meues coses,
d'afectes, metàfores i hemistiquis,
d'algun vers amb accent a la quarta.
Estranya passió aquesta d'escoltar-nos.
Ramon Guillem
L'hivern remot
Gragal llibres, 1987
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
La feina de bibliotecari deu ser molt gratificant...A més deuen ser molt savis perquè poden llegir llibres de tota mena, de poemes, de història, de ficció...
Com si focin ratolins investigadors!!!
Bon vespre, Jesús.
Tant de bo algú, o més d'un, atengui el preciós desig que cada escriptor ha expressat en el seu llibre i que a vegades sols coneix el bibliotecari.
M. Roser, parles de ratetes de biblioteca, no?
Olga, sempre que trac un llibre de la biblioteca i comprove que en molts anys ningú ha escorcollat el seu contingit sent un cert dessassossec pensant en el que dius. Pobres escriptors sense lectors.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada