(Imatge: Joan Navarro)
|
El sol anava omplint l’estança
amb una pols groga i diàfana.
Ho he recordat en despertar-me:
amor, avui és el teu sant.
I per això enllà de les finestres
fins la nevada llunyania és càlida,
i per això fins jo, la insomne,
com una combregant dormia.
amb una pols groga i diàfana.
Ho he recordat en despertar-me:
amor, avui és el teu sant.
I per això enllà de les finestres
fins la nevada llunyania és càlida,
i per això fins jo, la insomne,
com una combregant dormia.
2 han deixat la seua empremta:
Un sol de tardor que entrava per la finestra, per felicitar-li el Sant...No sé quin Sant devia ser, els que he trobat eren molt poc coneguts!
Bonica foto tardoral!
Bon vespre, Jesús.
De segur que era un sant rus.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada