(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
EXISTEIX DE VERITAT EL TEMPS...
Existeix de veritat el temps, el destructor?
Quan al cimal en pau enfonsarà el castell?
Aquest cor que infinitament pertany als
déus,
quan és que el violentarà el demiürg?
Som de debò tan angoixosament frangibles
com el destí vol fer-nos comprovar?
La infància, la profunda i plena de
promeses,
a les arrels, més tard emmudirà?
Ai, el fantasma de la caducitat
travessa com un fum
aquell qui amb candidesa tot ho acull.
En tant que allò que som, els agitats
valem entre les forces que perduren,
com una cosa per a ús dels déus.
Rainer Maria Rilke
en Noves versions de Rilke
Joan Vinyoli
Ed. Empúries, 1985
GIEBT ES WIRKLICH DIE ZEIT... // Giebt es wirklich die Zeit, die
zerstörende? / Wann, auf dem ruhenden Berg, zerbricht sie die Burg? / Dieses Herz, das unendlich den Göttern
gehörende, / wann vergewaltigts der Demiurg? // Sind wir wirklich so ängstlich
Zerbrechliche, / wie das Schicksal uns
wahr machen will? / Ist die Kindheit, die tiefe, versprechliche, / in den Wurzeln — später — still? // Ach, das Gespenst des Vergänglichen, / durch
den arglos Empfänglichen / geht es, als
war es ein Rauch. // Als die, die wir
sind, als die Treibenden, / gelten wir
doch bei bleibenden / Kräften als
göttlicher Brauch.
2 han deixat la seua empremta:
Un gran poeta el Rilke...Nosaltres tenim data de caducitat, perquè el temps també en té!!!
Bon vespre, Jesús.
Temps fugit... i nosaltres amb ell.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada