EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 14 de novembre del 2017

[ALGÚ ENTRA EN UN BAR...]

(Nighthawks - Falcons de la nit d'Edward Hopper)
Algú entra en un bar, demana una copa.
Cerca després refugi en una taula
del fons, espera algú.

Així succeeix sempre: van entrant a poc a poc,
conjurant la boira que els cobreix,
disposant després, al costat de la porta,
els llibres, els paraigües, totes les seues pertinences.

També la seua solitud,
la mateixa que recullen més tard a l’eixida
però encara més cruel.

Basilio Sánchez
La mirada apacible
Ed. Pre-textos, 1996
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

Alguien entra en un bar, pide una copa. / Busca luego refugio en una mesa / del fondo, espera a alguien. // Así sucede siempre: van entrando despacio, / conjurando la niebla que les cubre, / disponiendo después, junto a la puerta, / los libros, los paraguas, todas sus pertenencias. // También su soledad, / la misma que recogen más tarde a la salida / pero aún más cruel.

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Que trist deixar i recollir la solitud com si fos un paraigua...
Bon vespre.

Olga Xirinacs ha dit...

Ai, les soledats, que dolentes que són: et deixen desolat fins l'espinada.
Però ni que siguin quatre ratlles que s'escriuen al vespre, quina companyia que fan.
Una abraçada.

novesflors ha dit...

Tots tenim les nostres solituds que arrosseguem d'una manera o d'una altra.

Calpurni ha dit...

La solitud, mala companya de viatge.
Gràcies a totes pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada