EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 28 de desembre del 2017

[AQUEST CHAPLIN DE DRAP...]

(Imatge presa d'ací)

Aquest Chaplin de drap sobre el prestatge
ha presidit la lenta cerimònia,
les nits desllorigades com els membres
d'un home, d'un país, d'una vedella,
el party inacabable dels veïns
de dalt, el patinatge artístic de la
por, precís fins a l'última dendrita,
cal·ligrafia fina en el cervell
com fum melodiós de cigarreta.
I som els habitants dels llibres tristos,
pels camins del paper processionàries
de nit tacada per la lluna immòbil,
formigues de l'engruna i la distància
per cambra d'argent viu, entotsolats
com déus de plom al si d'una peixera,
com budes en bombolles de xampany
—un xampany dringuejant al bell matí
per a la gargamella assedegada
del Chaplin cor de drap i rulls de feltre
que es fregarà els bigotis en sentir
al celler els bocois escumejants
de l'alba. Aquest, aquest Chaplin de drap.

Vicent Salvador
Mercat de la sal
Editorial 3 i 4, 1993
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Charles Chaplin, malgrat ser un gran còmic, a mi m'agradava quan feia pelis serioses, com "Tiempos modernos"...
on vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

...o "El gran dictador".
Gràcies pel comentari.
Salut, poesia i bon any!

Publica un comentari a l'entrada