EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 13 de desembre del 2017

[LA FINA RATLLA DE L'HORITZÓ...]

(Imatge pròpia)
La fina ratlla de l'horitzó ratlla l'oblit:
somni etern d'un instant sostret.
Illots de núvols, marees. L'horitzó
és la memòria de l'oceà.
Arena roja amb cossos extenuats: parracs sense ànima
pàgines esquinçades del Llibre
que un déu d'oblit sense pietat va abandonar.
Bette, Herr. Wir sind nah.
Prega Senyor sí pregapregaprega: som a prop
a tocar del teu no-res. Ulls i boca ben oberts.
El cos en escorç.
                           La paüra.

Antoni Clapés
16 poemes
Universitat de València, Facultat de filologia, 2005
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La fina ratlla de l'horitzó, confon el cel i el mar, com si es donessin una abrassada...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I és ben difícil de trobar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada