(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
DANUBI AL
PAS DEL WACHAU
Danubio, río divino,
que por fieras naciones
vas con tus claras ondas discurriendo.
GARCILASO
Ens cal una
mirada atenta sobre les superfícies,
un escrutini
caut, que hi discernesca
l'habitable
mesura de les coses:
eixa
barreja viva de barreges efímeres
on tot
flueix, com l'aigua per l'arena,
en cada
esguit de l'ona que al nu torna
per túnels
invisibles, com la roca
-esguit
d'un altre onatge, que batega
amb un compàs
lentíssim per les serres-,
o la
deixalla fèrtil de les fulles.
Com al col·legi,
davall dels uniformes
hi ha
cossos de criatures, així els homes
rere de les
paraules i dels gestos.
També en
l'home es dibuixa una forma amagada
que no
sentim aliena i en el canvi perdura.
I és ara
que ens pertoca
regraciar
aquesta identitat,
entre
l'alba i l'ocàs, mentre fem via
(tot discorre
a la vista, com nosaltres),
i estimar
cada cosa purament mentre passa,
abans que se'ns
dissolga en l'aire i les pupil·les,
una imatge
entre tantes.
Una imatge
que túnels ignorats i invisibles
s'emporten
i reuneixen, punt per punt,
ja no en
els nostres ulls.
Andén de cercanías
Ed. Pre-textos, 1996
Més sobre l'autor, ací
[Precisamos de una mirada atenta sobre las superficies, / un
escrutinio cauto, que discierna / la habitable medida de las cosas: / esa
argamasa viva de argamasas efímeras / en donde todo fluye, como el agua en la
arena, / en la espuma que vuelve tras las olas al río, / por túneles secretos,
como roca / -espuma de otras olas, que golpea / con un compás lentísimo las
sierras- / o el desperdicio fértil del follaje.
// Igual que en el colegio bajo los uniformes / viven las criaturas, así
los hombres viven / detrás de las palabras y los gestos. / En el hombre, se
dibuja también una forma escondida / que sabemos cercana y en el cambio perdura.
// Y ahora nos corresponde / dar las gracias por esta identidad /
entre la madrugada y el ocaso, / en tanto proseguimos / (como
nosotros, todo sucede en la mirada), / y apreciar puramente cada cosa que pasa,
/ antes que se disuelva en el aire y la vista, / como una imagen más entre las
otras. / Una imagen que túneles secretos e invisibles / se llevan y reúnen,
idéntica a sí misma, / pero no en nuestros ojos.]
[Traducció al castellà de Carlos Marzal]
2 han deixat la seua empremta:
Segur que imatges semblants a aquesta no s'obliden mai...Cada gota d'aigua és un instant del riu de la vida!
Bon vespre, Jesús.
I que el riu siga llarg!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada