[TORNA L'ESTIU RERE L'APLOM...]

(Imatge de Javier Sanz presa d'ací)

Torna l’estiu rere l’aplom
aleatori de les cortines:
al pati esbatanat del cos
on sorties a trobar-me
mentre giraven,
                  concèntrics en el temps,
els insectes dins les cambres
dels dies que ignoràvem.
Hi tastaries la terra parada,
si vinguessis. Les cicatrius de la poda
de l’últim hivern i la verdor
darrera, fosforescent encara,
d’aquesta permanència feréstega
de la vida damunt l’escorça
                                          de la pell.
T’hi he deixat, als marbres,
les mans badades dels geranis,
el fruit llenyós de l’amor
i els ambres d’una paraula
que bat les ales inconscient,
                                          revoltada.
Que m’habita l’estança buida
de la veu i volteja cap a enlloc.
Des de tu.
                Obstinada.

Joan Duran i Ferrer

Animal impur

Ed. Meteora, 2018

Més sobre l'utor, ací