EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 19 de maig del 2018

DIES

(Imatge pròpia)
DIES

Aquell dia
Instal·lada dins del silenci
només els records
centellejaven en l'aigua.

Aquell dia
les ones van rebentar
el ventre de la mar.

(Sempre
allò mes dur, potser
remar contra corrent,
oblidar, fins i tot
fer-se els màrtirs)

Aquell dia
sentia dintre dels ulls
créixer gavines
com un desig,
cavalcant les ones
i esquivant huracans.

Maria Carme Arnau i Orts
En el desert dels meus ulls
Viena Edicions, 2009
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Recordo, sobretot els dies que, en silenci, remava contra corrent, perquè eren especials i van quedar fixats en la memòria...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Remar contra corrent és difícil però té les sues satisfaccions.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada