 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
EL BÚFAL DE
LAO-TSÉ
Muntat en
un búfal m'esvairé en silenci,
en aquest
silenci nu que ens prem
i que és d’on
venim,
allò més
difícil de pensar
i que mai
podríem dir, ni tan sols xiular.
L’impenetrable
que no
existeix i que no és res
i que,
malgrat això, ho penetra tot,
com ara la
boira, el vent,
aquest pes
que plana damunt les teulades
o l’olor
del teu desig, la humitat.
A sobre del
meu búfal em perdré com un peix,
callat,
sord, lleuger i fred.
Antoni Defez
L'arc de la mirada
Perifèric Edicions, 2007
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
És una imatge ben curiosa, veure algú muntat en un búfal i esvair-se en el silenci...
Bon vespre, Jesús.
Però per a esvair-se en el silenci ben poca cosa en fa falta.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada