 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
EL SOL EN
OTOÑO
pónete bien
el pantalón, le dijo,
estás poniendo las dos
piernas
en el mismo agujero,
¿y esas hojas en el
pelo?,
vení, peinate un poco,
cambiá esa cara
mamá,
y apúrate,
saludá a la enfermera
y apúrate, salimos a
pasear,
un ratito no más, a la
noche volvés,
yo te traigo de nuevo,
aquí, a tu nueva casa.
Carlos Aprea
Abrigo
Ediciones Al Margen. La Plata, 2006
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Quina pena , després de tota una vida segurament de treball i penúries, haver d'anar a parar a aquesta nova casa...Tot i que segurament ella no n'és conscient!
Bon vespre, Jesús.
Olga va reflectir molt encertadament la vida de la vellesa en la seua obra "La crisi del vuitanta".
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada