[ÉS TEMPS D'ABSURDS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

És temps d’absurds i de tristesa.

Senyoreja un ordre d’ullals,

una metal·lúrgia perversa,

un mastegar que mai no en té prou

i tot ens ho pren i estripa.

No val cridar,

ni aclamar-se a ningú.

Descurada la memòria, vivíem confiats

i creixia arreu

la indiferència.

Carles Vicent Císcar

Exposició temporal

Ed. Bromera, 2016

Més sobre l'autor, ací

[SOMRIU EL FRED...]

(Horitzó. Imatge pròpia)

Somriu el fred de l’horitzó

amb apunts de tinta xinesa:

ocells esbossats i arbres de gasa blanca

s’escampen dins els prats de l’aigua.

No hi ha un haiku prou valent

que li sostingui la mirada.

Àngela Ribas i Lacasa

El bram dels dies

Pagès Editors, 2018

Més sobre l'autora, ací

DIAGRAMA DE VENN

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

DIAGRAMA DE VENN

L’uniforme ocre de la timidesa

em protegeix les artèries.

Estic surant nua,

no hi ha cap pell comuna

en el meu gest dissortat.

Alerta. Un combat

sense adversari.

Sóc la doble ferotge

de la nena que se’n riu.

Peso quilos de por.

Hi ha mons endins.

Hi ha escoles que són dards.

Yolanda Esteve Giner

Zero

Viena Edicions, 2018

Més sobre l'autora, ací

[HOY DECIDO ENUNCIARME...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

HOY decido enunciarme

desde los relatos de la tierra dura

y los inviernos de piedra y cal

que no he vivido.

Hoy decido que yo

debería ser feliz

porque mi vestido fue blanco,

porque no vi partirse

cayados contra las higueras

ni me herí las manos con las vides.

Debería estar siendo feliz

porque yo sí sé quién es don Antonio

y leí sobre la tierra de mis padres

en los cuentos de Max Aub.

Porque yo sí soy maestra

aunque no haya vivido en Francia,

aunque conserve y disimule

el miedo ancestral

de los de abajo

a no saber nunca lo suficiente.

Será porque guardo

la memoria del frío en los huesos,

el recelo del agua en el pozo,

las palabras del hambre en las manos.

Y un temblor hondo que ata

cada vez que miro a mi madre

que también se llama María

y aún recuerda a qué edad

bajó del cerro.

Bibiana Collado Cabrera

El recelo del agua

Ediciones Rialp, 2016

Més sobre l'autora, ací

LA CALA DEL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA CALA DEL TEMPS

Torna, com un veler al moll de la memòria,
el temps pretèrit. I si bé és cert que la vida
és un combat contra l'oblit, 
tal vegada calgui enderrocar el suburbi
del record. Me'n queda,
d'aquella nit, el salobre, 
i a tocar dels peus unes petxines,

que encara m'ensangonen.

Jordi Solà Coll

Ulls de glaç

Pagès Editors, 2017

Més sobre l'autor, ací

DEGOTEIG

Aquests dos haikus són la meua col·laboració al llibre "Degoteig", activitat al voltant de l'aigua realitzada a La Vall d'Uixó dins de Poetes & Cia el dia 10 de novembre. Aquesta activitat va ser coordinada pel Centre d'Estudis Vallers, Nel·lo Navarro.

Acull la mà

la forma de la llum.

Gotes de vida.

[fotografia d'Iván Arencibia]

Un cant arcà 

ressona als nobles dits.

Etern saber.

[Fotografia de Valerià Carabantes]

Degoteig

Diversos autors

Ajuntament de La Vall d'Uixó / Centre d'Estudis Vallers, 2018

En aquest enllaç es pot descarregar gratuïtament el llibre en PDF

https://docs.wixstatic.com/…/80107f_54ff106962a542128167eb9…

També es pot descarregar amb aquest codi QR:

EL SEXE DELS ÀNGELS

(Detall de "La verge de les roques" de Leonardo da Vinci)

EL SEXE DELS ÀNGELS

Els ulls em porten a espais improbables.

De fet, la llum s'escapa pels badalls

d'aquest estol de núvols inestables

que fan grisa la tarda. Són treballs

duts a terme per àngels, per diables,

que rondegen arreu, com espantalls

d'un altre temps. I els declare culpables

de la calamitat de tants estralls.

A la ventura em porten aquests ulls,

a aquest àmbit fugaç sense advertència

en què la nit i el dia, com els fulls

del calendari, són l'única essència

que condiciona els anys. I tu sols culls,

del foc i el jaç, la seua incandescència.

Vicent Penya

L'efímer i l'etern

Onada Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací

[LA NIT ES DESPLOMA...]

(Imatge pròpia)

la nit es desploma sobre els canals de la memòria i no puc trobar el pont per on retornar a casa, la llum grogosa d'un fanal circumda un halo del teu rostre i sé, llavors, que l'únic camí que em pot conduir fins a tu és el de la paraula, sóc un polissó en el somni d'un raig que ja està a punt de parlar-te

Francesc Pastor i Verdú

Lletres de viatge

Edicions 96, 2018

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (CVII): ENMIG DE LA TEMPESTA, EL QUATRE DE NOVEMBRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENMIG DE LA TEMPESTA,

EL QUATRE DE NOVEMBRE

Vell i malalt, visc confinat

en un llogaret desert.

Mes no em sent abatut

i anhele encara lluitar per la pàtria

en la llunyana frontera.

De nit, estès al meu llit,

sent els rugits de la tempesta.

Em veig, en el somni, tot armat,

cavalcar sobre un riu congelat.

Lu You (1125-1210)

Més sobre l'autor, ací

‘A HOUSE IS NOT A HOME’

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

‘A HOUSE IS NOT A HOME’

I de sobte has entrat a casa

i has fet dels meus pits

balcons on amarrar-te;

barana o límit d’un precipici

on alguna vegada hauria volgut caure.

Ho sé per Anne Sexton

i per la veïna del meu barri:

hi ha dones que es casen amb cases.

Mai no has volgut haver de triar

entre el prestigi o la joia,

sinó viure amb el fred de fer

del cos un refugi

i tenir aquesta forma

tan estranya de confondre-ho tot

i anar besant panys

i obrint pits i tocant balcons

com qui entra en una casa.

Àngels Gregori

Quan els grans arbres cauen

Ed. Bromera, 2018

Més sobre l'autora, ací