 |
| (Imatge pròpia) |
la nit es desploma sobre els canals de la memòria i no puc
trobar el pont per on retornar a casa, la llum grogosa d'un fanal circumda un
halo del teu rostre i sé, llavors, que l'únic camí que em pot conduir fins a tu
és el de la paraula, sóc un polissó en el somni d'un raig que ja està a punt de
parlar-te
Francesc Pastor i Verdú
Lletres de viatge
Edicions 96, 2018
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un text curtet , però molt bonic, i és que la paraula té molta força!
Una foto molt especial, sembla que la lluna vol jugar a fet i amagar...
Bon vespre, Jesús.
La paraula ho és tot. O quasi tot.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada