 |
| (Horitzó. Imatge pròpia) |
Somriu el fred de l’horitzó
amb apunts de tinta xinesa:
ocells esbossats i arbres de gasa blanca
s’escampen dins els prats de l’aigua.
No hi ha un haiku prou valent
que li sostingui la mirada.
Àngela Ribas i Lacasa
El bram dels dies
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
El fred que treu el nas a l'horitzó, somriu a la lluna plena, en aquesta bonica foto...
Bon vespre, Jesús.
Sempre tenim un horitzó coma referència i si aquest és bonic, molt millor.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada