(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
ARDENT HIMNE
Aquestes són les hores de sols velocíssims,
i ara cavalquen uns homes de llargues cabelleres,
per damunt les escales del vent, cavalls de somni.
S'eleven a fogueres abrivades,
mouen el fum vermell i la tenebra roja
i empenyen els reflexos de l'incendi.
Arriben a les nits que bateguen de foc,
corren per diamants cremats, arena, cendra.
Per les ones roents del paradís,
volen damunt les flames afuades.
Homes alats de llargues cabelleres combaten
amb l'espasa del vent i de
la llum.
dins de "Tretze poetes catalans"
Ed. Laia, 1981
3 han deixat la seua empremta:
M'agraden aquests cavalls de somni que empesos pel vent tenen aquests genets tan especials...
Cavalquen amb el sol i les nits de foc i llum!
Bon vespre, Jesús.
Has triat el bon Rosselló-Pòrcel, que amb les seves imatges ardents descriu aquells que volern destruir els paradisos. Nosaltres vivíem en un petit paradís que l'enveja ens vol prendre...
Sempre cavalcant, M. Roser. Sempre defenem els nostres paradisos, Olga.
Gràcies pels cometaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada