 |
| (Imatge de Josep Ma Abadia, presa d'ací) |
LLENGUA NEGRA
M'ha engolit un mirall sense genives,
ja no tinc dents, mai no mossegaré
troncs d'oliveres, creus, l’orella
tallada, ni cadascuna de les dures
espines. Sang, tot sang
als llavis. Tu, retalla-me'ls,
retalla’m les parpelles,
la son destorbadora,
esquinça el vel de la nineta
rebenta’m tot el pit com claraboies
a cops de pedra, escorxa’m.
Mentre
es fonen vora el foc els dits de cera,
el fred no es fon: perdura.
Tota l'eternitat m'espera negra
de llengües com banderes.
Callo, per tres vegades callo.
Llepo una sola de sabata.
Carles Torner
L'àngel del saqueig dins de Sol de sal - La nueva poesía catalana, antología 1976-2001
DVD Ediciones, 2001
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Potser una llengua, però també l'ànima una mica negra, se'n desprèn d'aquest escrit...La seva lectura és força depriment!
Bon vespre, Jesús.
Moltes vegades les coses es veuen des d'un punt de vista pessimista. Que hi farem?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada