 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
De sobte, vas perdre la mà de la mare
un dimarts de plaça.
Perdut, sense consol,
astorat i eixut de llàgrimes,
entremig de parades de fruita
i dels crits de les gitanes de cabell d’atzabeja
oferint el rest d'alls per un duro.
De les cassoles de fang del terrissaire
i dels gibrells d'olives del bacallaner...
Fins que algú conegut et tornà a casa,
on el pare ja defenestrava improperis.
Aquest va ser el primer
dels dos únics cops que has perdut la mare.
Si ara parléssim del segon,
un dimarts de plaça.
Perdut, sense consol,
astorat i eixut de llàgrimes,
entremig de parades de fruita
i dels crits de les gitanes de cabell d’atzabeja
oferint el rest d'alls per un duro.
De les cassoles de fang del terrissaire
i dels gibrells d'olives del bacallaner...
Fins que algú conegut et tornà a casa,
on el pare ja defenestrava improperis.
Aquest va ser el primer
dels dos únics cops que has perdut la mare.
Si ara parléssim del segon,
potser ploraries.
Josep Checa
La barberia
Témenos Edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Sempre és trist perdre la mare, encara que després la tornis a trobar...Però arriba un dia que aquest, no és el cas i és bo que plorem per a no oblidar-la.
Bon vespre, Jesús.
Difícil oblidar una mare.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada