 |
| (Imatge pròpia) |
El teu cos una llimona;
cada llàgrima un clau engolit.
De bat a bat, amb tu,
germana, amb baules.
Impotent per omplir-te
de claror, cremo núvols,
aplego flors, et cerco sopluig.
cada llàgrima un clau engolit.
De bat a bat, amb tu,
germana, amb baules.
Impotent per omplir-te
de claror, cremo núvols,
aplego flors, et cerco sopluig.
Mata Pérez i Sierra
Escorcoll
Edicions del Buc, 2019
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un cos una mica àcid...Sort de les flors.
Fa molt de temps que conec la Marta!
Bon vespre i bona Revetlla, Jesús.
Les flors són l'esperit de la poesia.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada