 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
o el pensament que permet de trencar-les?
És tenir un nom? Dir-se com tu, o Carles,
dir-nos els noms als ulls inflant les venes?
És travessar i no escoltar les sirenes?
O és jugar amb la cançó mentre tu parles,
i mous les galtes, i jo vull besar-les,
besar-te el pit d’espines i assutzenes?
És això, llibertat? O ho és la mà
que avança i arma somnis i fa miques
el ferro maleït del que no es fa?
Buidar d’aigua estancada tantes piques
i beure’m tot l’avui sense demà?
És viure lliure amb tu mentre m’ho expliques?
Carles Rebassa
Sons bruts
Ed. Proa, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
La llibertat penso que és fer volar el pensament sense que ningú ens hi posi traves...Intentem que no hi hagi cadenes per no haver-les de trencar!!!
Bon cap de setmana, Jesús.
Quanta raó tens, M. Roser!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada