EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 27 de juny del 2019

MATÈRIA FOSCA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MATÈRIA FOSCA

Semblava que fos a l’abast, la matèria,
que protons, neutrons i electrons tanquessin el món,
sòlidament, definitivament,
immersos en un bany de fotons i de neutrins.

Però vam anar sabent com giren les galàxies:
tan ràpidament que haurien d’esqueixar-se,
de trencar-se a bocins i dispersar-se en la fosca,
en lloc de seguir la seva dansa amb harmonia.
Què les reté? Què fa que no s’esberlin?


[Fragment]

David Jou
Les escriptures de l'univers
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ves a saber què les reté, és tot un misteri...La foscor no pot trencar l'harmonia!
Bon dia, Jesús.

Calpurni ha dit...

I si la foscor forma part de l'harmonia?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada