(Mark Rothko, Saffron, 1957) |
MIRAR
Mirar, mirar només.
Mirar i contenir l'alé,
deixar-se endur pel magma de colors.
Mirar i contemplar.
La porta sense clau.
Mirar la intimitat del crit de joia.
Obrir la solitud de la tristesa.
Tornar a casa de l'amic.
Mirar i unir la mà amb la mà.
Tocar
aquesta terra amb els llavis,
amb les dents.
Cantar la llum, acaronar els pètals
del darrer raig de sol.
Reverberen els sons en la quietud
i els colors que ressonen contra el temps.
Paisatges per a Mark Rothko
(dins de Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018)
Institució Alfons el Magnànim, 2018
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Quan et passeges per aquests mons, mirar és fantàstic i impregnar-te de tot allò que vas descobrint...
M'ha agradat especialment aquesta imatge poètica:
"Cantar la llum, acaronar els pètals
del darrer raig de sol"...
Bon vespre, Jesús.
Mirar és vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada