 |
| (Imatge presa d'ací) |
TERRA NOCTURNA
Alguém me ouve se eu gritar?
Algú em sent si cride?
ANA HÀTHERLEY
Ara em parles del
silenci, en silenci. I és allò que marques
amb el dit. El que entela els vidres
i la superfície llisa de la
taula. Les escletxes i les vetes. Els olis
translúcids. El son
del pinzell que ja no llaura el paisatge. És la penombra de
les paraules. La terra nocturna per on s'endinsa l’ara, a les
palpentes. Pels vestíbuls del fred. La cambra
del plom i de
l'ull que oscil·la. L'arrel
il·luminada que ens alena. Crema
la casa dins la casa. I el buit del cos que
descansa sobre els
llençols. La treva de la carn i l'os. El filament de l'aire
que
s'escapa. El tacte aspre. L'esquerda amarga. Ara em parles
del silenci, en
silenci. I mire com respira l'hoste infame.
09-11-2015
Joan Navarro
La nit transeünt
Lleonar Muntaner, Editor, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
M'agrada molt aquest fragment:
El son
del pinzell que ja no llaura el paisatge. És la penombra de les paraules.
I escoltar el silenci!
Bon vespre, Jesús.
les paraules.
Suggestiva la imatge i inquietant el text: els poetes hi veiem més enllà de la realitat plana de la vida. I també apreciem els matisos, encara que sigui dins de la brevetat del temps.
Una abraçada.
Les paraules són importants i els poetes, també.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada