 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
A sota terra les dents
grinyolen en silenci.
El perfum de les flors
destil·la la memòria
de la saba i el corc.
L’udol dels trens
pernocta en la llunyania
mentre despunta un somni
que descansa en el desgel.
I rodola l’aigua com les veus
que traspuen les
frontisses.
Conxita Jiménez
El cant dels mol·luscs
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Fins i tot del metro se'n poden fer poemes...Tot i que és una mica difícil que les dents dels trens grinyolin en silenci!!
Bon vespre, Jesús.
Si fem poemes al metro tindran el ritme del sotragueig.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada