EMPREMTES

El poema és un camí que conrea els seus esbarzers. YVES PRIE

dimarts, 3 de desembre de 2019

RUAN JI PARLA AMB LA VIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[Vida:] Només un instant,
però quant de dolor amagat!
RUAN JI

阮籍談生活
RUAN JI PARLA AMB LA VIDA

Pose una flor entre tu i jo,
poses un tigre entre tu i jo.
Dibuixe una il·lusió en la finestra,
escampes pols i brutícia al meu voltant.
Inaugure un camí al desert,
t’inventes les bifurcacions.
Construesc la casa dels crisantems,
desenterres la tristesa de la intempèrie.
Disperse els meus pensaments-lluerna,
els atrapes en resina d’ambre.
Dic la paraula que tot ho conté;
abillada de silencis, la ignores.

Farem com si no ens haguérem conegut.

Jesús Giron Araque
EL bosc de bambú
Viena Edicions, 2019

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No farem com si no ens haguéssim conegut, perquè em sona molt i molt...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així farem.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari