EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 6 de desembre del 2019

ANGELICA ARCHANGELICA

(Imatge no identificada presa de la xarxca)
ANGELICA ARCHANGELICA

Les fulles són les ales i les flors, una aura,
angèlica se'n diu, i de tan bella
procura la salut com el frec de la mà d'un arcàngel.
Cura per dins i dolçament adorm, és opiàcia.
Carlemany se'n prenia, al seu temps,
i guanyava batalles: olisatum, se'n deia llavors.
La muntanya ofereix els àngels i els arcàngels,
però compte si useu àcid angèlic,
aquesta paradoxa, perquè untat a la porta de les cases
fa fugir els dimonis i els vampirs,
els íncubs, súcubes, paràsits i ectoplasmes,
no us hi trobéssiu pas.
N'hi diuen herba de l’Esperit Sant, també.
¡Tants esperits alats!, ¿no en sentiu l’aire?

Olga Xirinacs 
Natura
Editorial Ganzell, 2019
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'Agèlica en podríem dir la flor dels àngels, però... La natura ens regala coses plenes de bellesa, però de vegades tenen cops amagats i hem d'anar en compte!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I quanta gent hi ha que no sap valorar allò que ens dona la natura!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada