(Imatge no identificada presa de la xarxca) |
ANGELICA
ARCHANGELICA
Les fulles
són les ales i les flors, una aura,
angèlica
se'n diu, i de tan bella
procura
la salut com el frec de la mà d'un arcàngel.
Cura per
dins i dolçament adorm, és opiàcia.
Carlemany
se'n prenia, al seu temps,
i
guanyava batalles: olisatum, se'n deia llavors.
La
muntanya ofereix els àngels i els arcàngels,
però
compte si useu àcid angèlic,
aquesta
paradoxa, perquè untat a la porta de les cases
fa fugir
els dimonis i els vampirs,
els
íncubs, súcubes, paràsits i ectoplasmes,
no us hi
trobéssiu pas.
N'hi
diuen herba de l’Esperit Sant, també.
¡Tants
esperits alats!, ¿no en sentiu l’aire?
Natura
Editorial Ganzell, 2019
2 han deixat la seua empremta:
L'Agèlica en podríem dir la flor dels àngels, però... La natura ens regala coses plenes de bellesa, però de vegades tenen cops amagats i hem d'anar en compte!
Bon vespre, Jesús.
I quanta gent hi ha que no sap valorar allò que ens dona la natura!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada