Des de la distància
els teus silencis
són grutes verticals
que en el camí s'obrin de sobte
glaçant els capil·lars de les meues ninetes.
Acostar-se a l'entrada
és com guaitar un abisme infinit,
no em pren la por al buit
sinó a l'aparició de tots
els espectres del dolor
que et recargolen les entranyes.
Des de la distància
els teus silencis
es mostren com el tornaveu
de la desesperança.
Quadern per a Joan
Ed. Neopàtria, 2019
Més sobre l'autor, ací.
3 han deixat la seua empremta:
Val més tenir-te a la vora i que les ninetes dels teus ulls ens il·luminin...No pensem en el dolor, sinó en el silenci, la poesia i l'amor!
Bon vespre, Jesús.
FITA ha deixat també un avenc... em produeixen temor les coves, malgrat que dins nostre tenim profunditats infinites i desconegudes que no ens atrevim a explorar.
Però ara són dies de llum i et desitjo unes festes confortables, literàries i de tota mena que et satisfaci.
Una abraçada.
Moltes gràcies a les dues pels vostres comentaris.
Us desitge molt bones festes i salut i poesia!!!
Publica un comentari a l'entrada