(Imatge pròpia) |
TIEMPOS
Hablo de los días y las noches
del trepidar de calles
del sol que perjura en sus navajas.
Hablo de una llaga en mi espalda
donde el peso del mundo duele
de lo único que no dejan ver los cristales
del rencor y su transparencia en la sangre.
Hablo de un animal dormido
y compases de vals con mariposas en mi alberca.
Hablo de no poder ignorar
las auroras con sus muertos
de mis manos sudorosas
de las paredes donde se oculta el amor
del dios que canta en esas orillas
donde se rompen las olas.
...
TEMPS
Parle dels dies i les nits
del trepidar de carrers
del sol que perjura en les seues navalles.
Parle d'una nafra en la meua esquena
on el pes del món fa mal
de l'únic que no deixen veure els vidres
de la rancúnia i la seua transparència en la sang.
Parle d'un animal adormit
i compassos de vals amb papallones en la meua bassa.
Parle de no poder ignorar
les aurores amb els seus morts
de les meues mans suades
de les parets on s'amaga l'amor
del deu que canta en eixes ribes
on es trenquen les ones.
Casa de humo
Ediciones sin nombre, 2012
Més sobre l'autor, ací
[Traducció meua al valencià]
2 han deixat la seua empremta:
Del temps en podem dir coses agradables o no depèn de com ens vagi...Les aurores també tenen vida que si els hi posem amor, ens inspiren poesia!
Bon aniversari , Jesús.
Hi tantes coses que tenen vida. El que cal és valorar-lo.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada