LA MEMÒRIA I EL MAR

(Imatge pròpia)

LA MEMÒRIA I EL MAR

A Irene i a la memòria de Jordi

I ara la mar i el mar... Jove he sortit a veure’ls:

submisa als meus turmells, que primer toca amb llavis

de viva fredor blava i després amb flors blanques;

orgullós d’antics ferros, veloç d’anells perduts,

cercant els hipocamps amb llargs fuets solars...

Jove he sortit a veure l’ampla estrofa marina,

oh jove la meva ànima sense pes de campana

i amb la darrera puja escrita amb cicatrius!

Canto metamorfosis. Xiscla, gavina! Enterro

a la sorra daurada la meva copa d’ombra.

Em segueixes esvelta de la pluja dels anys,

dona que cures d’home l’home de focs diversos

portant-li la gran pau de l’olorosa fusta,

pujant vers els seus ulls la son plana de l’oli,

posant a les balances el vil·là del somrís...

Vine, amor espigada, a compartir l’octubre!

Agustí Bartra

Els himnes (a cura de D. Sam Abrams)

Ed. Proa, 2020

Més sobre l'autor, ací