EMPREMTES

Els poetes s'inventen la raó de no ser, els poetes desdiuen les raons de la vida. SALVADOR JÀFER

dimecres, 29 de juliol de 2020

POEMA AMB DATA CXII: 29 DE JULIOL II

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

29 de juliol II

de les vores del pou ple
en surten parets opaques
que fan creure a una dona
que beu ella sola.
entre paret i paret,
agenollada, només
veu el reflex movedís
del seu rostre en l’aigua.
i beu convençuda que
la seva única xuclada és
la que va buidant el pou.
a la fi quan cau pot veure
amorrades altres dones
abeuradores, tan sols
des de ben al fons.
perquè de totes és ella
l’única que no ha sabut
mantenir-se fora
del pou.


Anna Gas
Crossa d’aigua
Editorial Fonoll, 2017
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ves per on, pensant-se que bevia ella sola, va caure al pou, però no...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Ella no està mai sola.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari