 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
INSOMNI
Ha volgut la nit encendre fanals
al teu port, i deslligar les onades
perquè vegis com es bat el silenci
contra els esculls esmolats de l'enyor.
al teu port, i deslligar les onades
perquè vegis com es bat el silenci
contra els esculls esmolats de l'enyor.
I l'insomni, badant-se a la intempèrie
per rebre els teus velers a la deriva,
i tot el mar immens dins d'un poema,
escolta com et canta la sirena
melancòlica de l'oblit... Goteges
pels porus, lletra a lletra.
Et salinitzes.
per rebre els teus velers a la deriva,
i tot el mar immens dins d'un poema,
escolta com et canta la sirena
melancòlica de l'oblit... Goteges
pels porus, lletra a lletra.
Et salinitzes.
Montserrat Butxaca
Angle de deriva
Editorial Moll S.L., 2013
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada molt aquest poema...Si sempre que tenim insomni, podéssim anar arran de mar a remullar-nos els peus i escoltar el cant de les sirenes, la nostra malenconia seria un bell poema, portat per mil velers...
Bon vespre, Jesús.
La mar és sedant.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada