(Imatge no identificada presa de la xarxa)
és la voluntat la que esglaia
la por
d’obrir la porta
als
somnis arraconats
o la
por de tancar-la
per
sempre més
Consol Martínez Bella
Ingravideses
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autora, ací
dilluns, 29 de març del 2021
[ÉS LA VOLUNTAT LA QUE ESGLAIA...]
és la voluntat la que esglaia
divendres, 26 de març del 2021
[EL XIULET TRANQUIL...]
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El xiulet tranquil del tren allargava,
lentament,
la
distància entre els dos silencis.
L’andana
tancava,
benèvola,
la
cicatriu del comiat.
L’oreig
de la nit s’enduia el bitllet de tornada.
Aureli Trujillo Cabezas
A l'ombra de les paraules
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autor, ací
dimarts, 23 de març del 2021
ARA
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ARA
És el moment de posar ordre a les coses,
de fer inventari sense temor a la revolta
del cor.
És el moment de deixar d’actuar a batzacades
i de llançar les paraules al vent.
És el moment de renunciar a sentir grinyolar
la nostàlgia.
No es pot despullar el silenci.
Jaume Suau Castro
Ulls de cugula
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autor, ací
divendres, 19 de març del 2021
PUNT DE PARTIDA
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PUNT DE PARTIDA
A J. R. M.
Aquest agost estrany toca bressar
l’estiu damunt el matalàs de la por.
Tot el que tens és al marc de la finestra:
sostres industrials de grava, tubs de metall,
sol esquerdat en vidres i aluminis.
Llegim el diari —cada dia en surt un de nou,
es veu que més enllà passen coses— i també
ens llegim, entre línies, la veritat als ulls,
clavada com burxes fins al moll de l’os.
No compto síl·labes ni versos, encara;
només compto silencis que s’entenen
i l’incert temps que hi deu haver entre
el palmell de la mà i i la punta dels dits
que ja encalcen la posta de l’horitzó.
Mentre et servo l’alè des de la butaca,
corro a obrir l’armari dels endreços:
era tan sols ahir que em cantaves
conillet a amagar, la llebre és a caçar?
És ahir o ara mateix que la llenya
crepita al mossec del raïm i l’arengada
un matí de festa i pluja al terròs?
Lentament, respiro el foc de la tarda:
voldria una agulla trencada al rellotge,
voldria sentir aquella cançó d’un soldat
que no va tornar de la nostra guerra
i d’un altre que baixava la font del gat,
voldria...
Tens la veu de cendra.
Però encara te m’atanses i em dius:
És avui, que has après, conillet,
que la llebre sempre és a caçar?
No espereu guanyar-la si no és amb balsàmica paraula.
Helena Rufat Casals
Les certeses
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autora, ací
dimarts, 16 de març del 2021
SILVESTRES
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SILVESTRES
Per fer-se límit
el so
i fissura
la mirada,
reculàrem a la cova
a pastar-nos el rostre,
a tancar
amb pedres
els ulls.
El foc
mai no calla,
però la boca
sucumbeix al silenci
i cada vegada,
agra
amb color de mora,
ens taca
les mans.
Lucia Pietrelli
La terra alta i altres llocs
AdiA Edicions, 2021
Més sobre l'autora, ací
dissabte, 13 de març del 2021
LA CALIMA
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA CALIMA
Un estiu aspre de cal viva
solca el cel ras de la cambra
una cremor densa i grossa que
espesseeix l’aire
una urpada abjecta que rebla
les ungles
a la mà inepta que cerca les
tecles
i excoria els dits de xafogor
incerta
Havia esperat un càntic d’alè
sonor, un balbuceig d’himne
un ritme viu de pluja estival
un galop de cavalls, una
vibració intensa
i no aquesta calima pesant de
pedra al sol en l’escullera
no aquest ròssec de roca corcada
entre les aigües
aquest esquitx salat de tinta
inhàbil en un llenç sense pintar
Atònita i muda respires
viaranys sense perfil ni figura.
Carme Rufino i Bey
La guerra d’Hècabe
Bromera
Edicions, 2021
Més sobre
l’autora, ací
dimecres, 10 de març del 2021
26 sense OVIDI
(Foto de David Pons)
HOMENATGE A TERESACom un record d'infantesa
Sempre recordaré
A la Teresa
Ballant el vals
A la Teresa
Ballant el vals
Potser fou l'últim fet
Amb algú que estimés
Abans que un bombardeig
La tornés boja
Amb algú que estimés
Abans que un bombardeig
La tornés boja
Tots els xiquets la seguíem
I en un solar apartat
Ens instruíem
Al seu voltant
I en un solar apartat
Ens instruíem
Al seu voltant
Mig descabellonada
Ens mostrava les cuixes
I ens donava lliçons
D'anatomia
Ens mostrava les cuixes
I ens donava lliçons
D'anatomia
Ella ens va dir d'on veníem
I que els reis de l'Orient
No existien
Ni llops ni esperits
I que els reis de l'Orient
No existien
Ni llops ni esperits
Ens parlava de l'amor
Com la cosa més bonica
I preciosa
Sense pecats
Com la cosa més bonica
I preciosa
Sense pecats
Ens ensenyà a ballar
A cantar i a estimar
D'això ella era
La que més sabia
A cantar i a estimar
D'això ella era
La que més sabia
Amb una floreta al seu cap
I un mocador negre al coll
I faldes llargues
I un cigarret
I un mocador negre al coll
I faldes llargues
I un cigarret
diumenge, 7 de març del 2021
ERMITA
(Ermita de Sant Pere del Puig. imatge trobada ací)
[...]
Mentre
recordo o bé rumio,
segueixo
ruta amunt, i faig
una
troballa: en la pols blanca
del meu
sender, i entre uns quants còdols
—còdols
que em fan pensar en un túmul—,
jau un
llagost de color verd
que un
negre exèrcit de formigues
ha
conquerit, i ara devora
(la
vida, sempre afamegada;
la
mort, rotant d’estar ben farta!).
Veig
que, en l’altura, ve un estol
de
color d’ombra d’estornells.
¿Quin
és el pes d’aquests ocells
que
enfosquen l’aire amb el seu vol?
¿I el
de la teva por, que sura
en
l’aigua morta de la ment
o va
excavant-te el pensament,
famèlica
com una fura?
[...]
(Fragment)
Jordi Llavina
Ermita
Ed. Meteora, 2017
Més sobre l'autor, ací
dijous, 4 de març del 2021
[EL TEMPS HA VINGUT...]
(Imatge pròpia)
El temps ha vingut d'aigües ensopides.
calfred del vent arrossegant
silenci.
S'atura I’aire amb batec
vigilant.
Preludi de dansa, la cendra
viva:
porta la nit inici de foguera.
Polsim de lluna
Victor Orenga, edicions, 1983
Més sobre l'autora, ací
dilluns, 1 de març del 2021
EL NIÑO BUENO
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL NIÑO BUENO
No sabré
desatarme los zapatos y dejar que la ciudad me muerda los pies,
no me
emborracharé bajo los puentes, no cometeré faltas de estilo.
Acepto
este destino de camisas planchadas,
llego a
tiempo a los cines, cedo mi asiento a las señoras.
El largo
desarreglo de los sentidos me va mal, opto
por el
dentífrico y las toallas. Me vacuno.
Mira qué
pobre amante, incapaz de meterse en una fuente
para
traerte un pescadito rojo
bajo la
rabia de gendarmes y niñeras.
Que cada cosa cruel sea tú que vuelves
Penguin Random House Grupo Editorial, 2018
Més sobre l'autor, ací
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
