EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

divendres, 26 de març de 2021

[EL XIULET TRANQUIL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


El xiulet tranquil del tren allargava,

lentament,

la distància entre els dos silencis.

 

L’andana tancava,

benèvola,

la cicatriu del comiat.

 

L’oreig de la nit s’enduia el bitllet de tornada.


Aureli Trujillo Cabezas

A l'ombra de les paraules

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací


3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'encanten els trens, trobo que el comiat en una estació és com dir adéu a un tros de vida...
Felicitats per aquest nou llibre, no pares tu, malgrat la pandèmia!
Bon cap de setmana, Jesús.

Olga Xirinacs ha dit...

Buscar i descobrir els caus sempre és engrescador.
Aquest poema de solitud i silenci pot ser de qualsevl època, però retrata perfectament l'actual i el sentiment de molts.
Una abraçada.

Calpurni ha dit...

Els trens tenen molta simbologia, M. Roser.
La solitud sembla que sempre ens acompanya, Olga.
Gràcies a tot dues pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada