EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 7 de març del 2021

ERMITA

(Ermita de Sant Pere del Puig. imatge trobada ací)

[...]

Mentre recordo o bé rumio,

segueixo ruta amunt, i faig

una troballa: en la pols blanca

del meu sender, i entre uns quants còdols

—còdols que em fan pensar en un túmul—,

jau un llagost de color verd

que un negre exèrcit de formigues

ha conquerit, i ara devora

(la vida, sempre afamegada;

la mort, rotant d’estar ben farta!).

Veig que, en l’altura, ve un estol

de color d’ombra d’estornells.

¿Quin és el pes d’aquests ocells

que enfosquen l’aire amb el seu vol?

¿I el de la teva por, que sura

en l’aigua morta de la ment

o va excavant-te el pensament,

famèlica com una fura?

[...]

(Fragment)


Jordi Llavina

Ermita

Ed. Meteora, 2017

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quina foto més bonica la d'aquesta ermita, m'ha fet pensar en una cançó:
Sonen campanes a l'ermita
moltes campanes sonen ja,
És l'ermità el qui les gronxa
i el ventijol les fa cantar...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Les campanes, sempre tan evocadores!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada