(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA CALIMA
Un estiu aspre de cal viva
solca el cel ras de la cambra
una cremor densa i grossa que
espesseeix l’aire
una urpada abjecta que rebla
les ungles
a la mà inepta que cerca les
tecles
i excoria els dits de xafogor
incerta
Havia esperat un càntic d’alè
sonor, un balbuceig d’himne
un ritme viu de pluja estival
un galop de cavalls, una
vibració intensa
i no aquesta calima pesant de
pedra al sol en l’escullera
no aquest ròssec de roca corcada
entre les aigües
aquest esquitx salat de tinta
inhàbil en un llenç sense pintar
Atònita i muda respires
viaranys sense perfil ni figura.
Carme Rufino i Bey
La guerra d’Hècabe
Bromera
Edicions, 2021
Més sobre
l’autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Avui dia li dirien que ha de ventilar més, que al virus no li agrada el corrent d'aire...
Bona setmana, Jesús.
Triste el poema i més en els temps que vivim.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada