(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SILVESTRES
Per fer-se límit
el so
i fissura
la mirada,
reculàrem a la cova
a pastar-nos el rostre,
a tancar
amb pedres
els ulls.
El foc
mai no calla,
però la boca
sucumbeix al silenci
i cada vegada,
agra
amb color de mora,
ens taca
les mans.
Lucia Pietrelli
La terra alta i altres llocs
AdiA Edicions, 2021
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Penso que tornar a la cova no serà bo pel so ni per la mirada...
El foc trenca el silenci, ens escalfa l'ànima!!!
Bon vespre, Jesús.
El foc és mort però també vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada