EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 30 de gener de 2022

COSSOS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COSSOS

 

En una col·locació imprecisa

del teu cos sobre el meu

ha aparegut el que som.

 

Et descobreixo tot vibrant

de paraules que no entenc,

i jo aparec i reclamo ara

tot l’absurd significat

que havia rellogat en tu.

 

Fixa’t que no té sentit

que insistim a encaixar-nos

un damunt de l’altre,

com acoblant-nos.

 

Doncs se’ns fa frontera

el mur de cada un

que no podem

desmentir.


Núria Contreras Coll

En construcció

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Els significats absurds, és relloguen???
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Això diu la poeta.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada