(Imatge no identificada presa de la xarxa)
En una col·locació imprecisa
del teu cos sobre el meu
ha aparegut el que som.
Et descobreixo tot vibrant
de paraules que no entenc,
i jo aparec i reclamo ara
tot l’absurd significat
que havia rellogat en tu.
Fixa’t que no té sentit
que insistim a encaixar-nos
un damunt de l’altre,
com acoblant-nos.
Doncs se’ns fa frontera
el mur de cada un
que no podem
desmentir.
Núria Contreras Coll
En construcció
Viena Edicions, 2021
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Els significats absurds, és relloguen???
Bon vespre, Jesús.
Això diu la poeta.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada