EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 27 de gener del 2022

[QUE T'ARRIBI DE MI LA FLOR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Que t’arribi de mi la flor de la paraula

i del meu cos pel teu el més noble floreig,

paraula i cos ambdós ardents com una llàntia.

Que en coneguis de mi l’oratge dels migdies,

no aquest vent tardoral que adesiara em neix:

en faig, de l’estimar-te, la base d’un estil.


Miquel Àngel Riera

El pis de la badia dins d'Obra poètica completa

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autor, acíací

4 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Aquest "en faig, de l’estimar-te, la base d’un estil" fa pensar en com l'amor és l'arrel dels versos.

Calpurni ha dit...

L'amor i la poesia són inseparables.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

M. Roser ha dit...

Tan de bo totes les paraules que ens arribin, siguin un doll de flors...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tan de bo.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada