EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 20 de maig del 2022

ET IN ATARAXIA EGO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ET IN ATARAXIA EGO

 

Considérate vivo,

fruto de la repetición genética,

hecho de trozos ajenos, criatura,

asentado en este presente anodino,

vestido de esta cobardía moral,

escondido tras esta capitulación ideológica de banda ancha.

 

Mapas de bytes,

recintos pixelados,

circuitos de memoria.

 

Divertimento formalista.

 

Cuanto selfie acumulado para morirse uno.

 

---

 

ET IN ATARAXIA EGO

 

Considera't viu,

fruit de la repetició genètica,

fet de trossos aliens, criatura,

assentat en aquest present anodí,

vestit d'aquesta covardia moral,

amagat rere aquesta capitulació ideològica de banda ampla.

 

Mapes de bytes,

recintes pixelats,

circuits de memòria.

 

Divertiment formalista.

 

Quant de selfie acumulat per a morir-se'n u.


Rafa García Jover

Introducción y notas

Boria Ediciones, 2020

Més sobre l'autor, ací


[Traducció del castellà al català feta per mi]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La poesia i el món virtual, trobo que no casen gaire...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

De tot es pot fer poesia, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada