EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 2 de maig del 2022

QUIMERA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quimera

Es duro el trabajo de la pesadilla, es duro

arrastrar de día el carro de las marionetas.

Leopoldo María Panero

 

Ningú no va moure cap dit

mentre se solsia l’univers.

Ningú no va besar els teus ulls

mentre s’esmunyia l’existència.

Ningú no va llegir aquells versos

mentre cosien amb fil d’aram

el somriure dels innocents.

Ningú va escoltar el silenci de la mar

mentre cisellaven el marbre dels morts.

Ningú va obeir l’ordre del coronel

mentre els condemnats acaronaven

la boca de l’escamot d’afusellament.

 

Sols el foc

escriurà un instant

imperceptible, minuciós

                                       i càlid

la nostra quimera.


Josep Ballester

Llibre dels somnis

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

També pot ser que el foc les esborri les nostres il·lusions...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí. El foc té connotacions positives i negatives.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada