EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 1 d’agost del 2022

ESBÓS PER A UNA MODERNA PIETAT EN MARBRE


La secció francesa del WPM (World Poetry Movement), Le Merle moqueur – WPM France, publica al seu mur de Facebook un poema meu en francés, català i castellà sobre la guerra dins de la secció ”CHAQUE JOUR UN POÈTE DU MONDE S'EXPRIME CONTRE LA GUERRE”.

 

CROQUIS POUR UNE MODERNE PITIÉ EN MARBRE

Ni le fils ni la mère n'ont encore de nom. 

Antoni Ferrer

Sans vie, les pavés

débordés de la mort, débordés de guerre ;

la dignité mal nourrie.

En plein air,

le corps déchiré est déjà défiguré et ensanglanté

sur des dalles polies pour le passage de piétons terrifiés. 

Seules les mains de ta mère te protégeaient.

Seulement la pierre inclémente vous accueille.

Cela devait arriver :

mal nés, bâtards, cachés derrière

les tables de bureau, ont engendré la guerre.

Personne ne voulait arrêter

le discrédit des misérables ;

personne, même pas le dieu impitoyable

qui tue le temps insurgé des innocents.

L'horreur infatigable qui défait les volontés

et les illusions se sont nichées en toi.

Et maintenant ton sang est versé ;

ta gloire de travailleur anonyme, intacte et immense ; 

votre corps, cependant, est cassé et tué.

Ce jour-ci, déjà, pour toi, tout est silence.

Que la Terre Mère ait pitié de vous.

Jesús Giron Araque

----

Original en catalan :

ESBÓS PER A UNA MODERNA PIETAT EN MARBRE

Ni fill ni mare tenen nom encara. 

Antoni Ferrer

Absent d’esma, les llambordes

curulles de mort, curulles de guerra;

la dignitat desnodrida.

A la intempèrie,

el cos esventrat jau en desfigura i sang

sobre lloses polides pel pas dels aterrits vianants. 

Només les mans de la mare t’arreceren.

Només la pedra inclement t’acull.

Havia de passar:

mal nascuts, malparits, amagats rere

taules de despatx engendraren la guerra.

Ningú volgué aturar

el descrèdit dels miserables;

ningú, ni el déu impietós

que degolla el temps insurrecte dels innocents. 

En tu ha niuat l’horror incansable

que deshabita voluntats i il·lusions.

I ara, la teva sang és vessada;

la teva glòria d’anònim obrer, intacta i immensa; 

el teu cos, però, desfet i occit.

Ara, ja, tot t’és silenci.

Que la Terra Mare hi haja pietat de tu.


----

Traduction en espagnol :

BOCETO PARA UNA MODERNA PIEDAD EN MARMOL

Ni hijo ni madre tienen nombre todavía. 

Antoni Ferrer

Ausente de ánimo, los adoquines

rebosantes de muerte, rebosantes de guerra;

la dignidad desnutrida.

En la intemperie,

el cuerpo reventado yace en desfigura y sangre

sobre losas pulidas por el paso de los aterrados peatones. 

Sólo las manos de la madre te cobijan.

Sólo la piedra inclemente te acoge.

Tenía que pasar:

mal nacidos, malparidos, escondidos detrás

de mesas de despacho engendraron la guerra.

Nadie quiso detener

el descrédito de los miserables;

nadie, ni el dios impío

que degolla el tiempo insurrecto de los inocentes.

En ti ha anidado el horror incansable

que deshabita voluntades e ilusiones.

Y ahora, tu sangre es derramada;

tu gloria de anónimo obrero, intacta e inmensa;

tu cuerpo, sin embargo, deshecho y exánime.

Ahora, ya, todo te es silencio.

Que la Tierra Madre tenga piedad de ti.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Moltes felicitats, Jesús...
Tan debò la Terra Mare tingués pietat de tots!!!
Bon vespre ben calorós, Jesús.

Calpurni ha dit...

I que les guerres foren només un record amarg.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada