EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

divendres, 5 d’agost de 2022

EL PERDÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL PERDÓ [fragment]

 

No demanis les meves paraules

perquè les pronunciaré.

 

Resulta que el meu cos

està infestat de la saba d’un cuc

que puja per ma gargamella

cada cop que et negues a escoltar-me.

 

És un cuc persuasiu i atractiu,

però jo el rebuig

i el culp de les varius del meu cos

perquè sé que es tracten del seu rastre.

 

I ell es pensa que així em desfigura la bellesa,

però no sap que, en realitat,

m’alimenta amb les miques

que recull per acomiadar-lo.

 

[...]


Cecília Navarro Frau

La mamella de Déu

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Trobo que un poema tan profunt no li escau a una noia tan jove...
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Demostra maduresa.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada