EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 28 d’agost de 2022

LA PERRUCA DE LA DOLLY PARTON

(Foto: Getty Images)

La perruca de la Dolly Parton


Ni les tones de laca ni els rul·los amanseixen l’encrespament

en escoltar-te dins l’humit Tennessee de cabanes de taxidermista,

ennegrides per la gana del carbó, on vas esdevenir

la Dumb Blonde assecada per la pols de les carreteres d’un

pèrfid passat i la mania de cantar country pels ànecs, pollastres

i porcs d’Smoky Mountain fins a Hollywood Hills

et va fer rica. Fora la tanca de la modèstia la por t’amagà

una pistola a la bossa amb ungles de porcellana, fent de

l’incògnit maquillatge barat i crepat passat de moda, la rossa

esperança de tots. Ara reposa cosida, capgirada al cap de

cartó del tocador vetllant-te, quan et recaragoles plorant el

meu nom —Jolene, Jolene, Jolene— i el teu home confiat

no sospita que sempre m’has estimat.


Raquel Pena Martínez

La breu història dels Estats Units

Labreu Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La recordo d'alguna peli, la Dolli Parton...A mi m'agrada molt la música country!!!
Bona setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Compartim gustos. A mi també m'agrada el country.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada