EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimecres, 7 de setembre de 2022

LUA / LLUNA

 

(Imatge pròpia)

LUA 

 

Entre a terra e os astros, flor intensa,

Nascida do silêncio, a lua cheia
Dá vertigens ao mar e azula a areia,
E a terra segue-a em êxtases suspensa.

---

 

LLUNA

Entre la terra i els astres, flor intensa,
nascuda del silenci, la lluna plena
fa vertigen al mar i emblaveix l’arena,
i la terra la segueix en èxtasi suspesa.

 


Sophia de Mello Breyner Andresen

Dia del mar

Adia Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací

 

[Traducció de Rosina Ballester]

4 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt, sobretot això de "flor intensa" dedicat a la lluna.

Calpurni ha dit...

La lluna té tantes possibilitats poètiques!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

M. Roser ha dit...

Molt bonic aquest poema, té una sensibilitat especial!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així és, M Roser. És una gran poeta.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada