(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VELLESA
El gran badall del món
ensenya les angines.
La mandra camina
amb la lentitud
d’un cent-peus bastard,
àpode de per vida.
Els llibres pengen de les mans
com llengües esmotxades
per ganivetes sense son
i el sol es pon
enmig d’una muntanya de coixins.
S’acosta una nit de clavells negres
i somnis d’organdí.
Envellir és esperar
que caigui sola
la roba que encara no t’has tret.
Eduard Sanahuja
Magnicidi
Adia Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquestes mans semblen d'una persona centenària, amb moltes coses per a explicar, cada arruga una història, un record...
Bon cap de setmana, Jesús.
El cos, reflex de l'ànima.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada