EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dilluns, 14 de novembre de 2022

FÈNIX

(Imatge de Francisco Agraz)

Fènix

Anireu a buscar un altre incendi fenici per adaptar el solipsisme dels morts que s’agiten a l’àgora sorda del pou. Només així, del foc, les ales vives d’aquests plagis de cadàver tornaran a deglutir la cendra d’aigua que ennuegui amb nova veu les parets pedra del forat. Només no-res, a queixalades, pot obrir l’àmbit d’un nou tot on l’aire absenti la incansable persistència de la mandra neuronal.

 


Marc Romera

La nosa

Pro Edicions, 2014

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

zel ha dit...

Colló amb perdó! Quina peça tan genial. Me l'apunto! Retorno!

Calpurni ha dit...

Sí. Gran poema.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada