(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
un record
és un vers
escrit en l'aire
jo no vaig tornar
de dins del rusc
on envelleixen
el seu to desnerit
uns colors maldestres
només tinc aquests dies
i núvols per amputar
la seua nit enfurida
cauran llençols i rellotges
dormiran la set
d'un infinit
que m'ha sabut aprendre
el dolor de l'inútil
si aquest vers
escrit en l'aire
a penes plou m'acarona
en caure al buit
vaig
perdent fins a l'ombra
fins I’essència ridícula
del bes.
Alfons Navarret
Dies de pols i pintura tendra
Ed. Pont del petroli, 2017
Més sobre l'autor, ací
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada